Musica.

Y com cada nit, mentres estas al terra del terrat miran al cel, estas amb els auriculars a les orelles dixant que la musica i la lletra invaixca el teu cap i te porte a un mòn diferent. No sé tu, pero jo al meu MP4 tinc que les cansons sonen al atzar, es a dir que sonen sempre en un ordre diferent, aixi sonen les cansons que toquen per la sort. Però, de repent.. sona eixa cançó que m'encante, però, a la vegada no vull ni escoltar ningun segon més. Normalment sempre que surt eixa cançó al segon la cambie per una altra, però esta nit no, esta nit no la he cambiat, la ment en eixe moment ha decidit deixar-la sonar, mentres anava escoltant-la llàgrimes han recorregut les meues galtes, (fia mesos que no la escoltava) durant un moment la meua mà va vacilar una mica per a parar-la, però..en eixe instant vaig pensar que no, volia acabar-la, volia ser valenta i plantar-li cara, decididament, no anava a fujir més d'eixa cançó. Quan es va acabar, vaig apagar el MP4 i me vaig quedar en el silenci de la nit mirant al cel, tant de mal pot fer una simple cançó?, tants records te pot portar al cap?...En aquests pensaments me vaig alsar del terra i encara amb les llàgrimes a les galtes menvaig anar al llit. Marcant una nit més en l'any, que notava encara eixa xicoteta espina.