miércoles, 28 de diciembre de 2011

Realidad.

¿Cuantas cosas te has guardado dentro, cuantos sentimientos se quedaron dentro de ti y no salieron, cuantos pensamientos se quedaron en tu cabeza y no dijiste?.. Quiero saberlos, quiero ser consciente de toda esta historia, porque en días de hoy no me acabo de creer de que todo esto haya pasado, y haya acabado así sin más, tan rápido. Sin haber tenido ningún momento intimo juntos, sin ese primer beso, sin un te quiero a un centímetro de tu boca, sin una mirada que hablara más de la cuenta, sin haberse enlazado nuestros dedos, sin haber oído palpitar juntos, unidos nuestros corazones, sin mirarnos a los ojos todo el tiempo y veces que quisiéramos, sin cansarnos de nosotros, sin oír tus palabras dulces siendo susurradas por ti en mi oído, sin notar tus dedos jugar con mi pelo, sin las caricias dulces y tensas, como si tubieras entre tus manos lo más valioso de tu vida, sin un momento de silencio, sin ser incómodo, sin tardes juntos siendo cada una diferente, sin momentos arropados, sin momentos apasionados , sin sonrisas al mirarnos, sin mejillas sonrojadas en la primera tarde, sin momentos tensos, sin momentos de apollo, de consuelo, de ánimos, de amor.Sin esos detalles que hacen enamorarte más, sin conocer realmente los defectos de cada uno, sin saber las reacciones de cada uno, sin haber aprendido el uno del otro,sin haber compartido algo juntos, sin haber visto un amanecer, sin haber compartido una noche el uno con el otro, sin demostrar el amarnos con locura, sin besos con pasión, ni intensidad, sin escuchar nuestras voces, sin ser vistos, sin ser sentidos. Sin NADA, NADA ha habido, NADA hemos tenido, NADA hemos aprendido, NADA sabemos, NADA hemos escuchado, NADA hemos visto juntos,  NADA hemos hecho , NADA, NUNCA ha habido un NOS ni un HEMOS en nuestra historia, porque NUNCA hemos estado juntos, porque NADA ha hecho que pudiera haber sido una relación normal. Desgraciadamente es esta la realidad.

lunes, 19 de diciembre de 2011

Musica.

Y com cada nit, mentres estas al terra del terrat miran al cel, estas amb els auriculars a les orelles dixant que la musica i la lletra invaixca el teu cap i te porte a un mòn diferent. No sé tu, pero jo al meu MP4 tinc que les cansons sonen al atzar, es a dir que sonen sempre en un ordre diferent, aixi sonen les cansons que toquen per la sort. Però, de repent.. sona eixa cançó que m'encante, però, a la vegada no vull ni escoltar ningun segon més. Normalment sempre que surt eixa cançó al segon la cambie per una altra, però esta nit no, esta nit no la he cambiat, la ment en eixe moment ha decidit deixar-la sonar, mentres anava escoltant-la llàgrimes han recorregut les meues galtes, (fia mesos que no la escoltava) durant un moment la meua mà va vacilar una mica per a parar-la, però..en eixe instant vaig pensar que no, volia acabar-la, volia ser valenta i plantar-li cara, decididament, no anava a fujir més d'eixa cançó. Quan es va acabar, vaig apagar el MP4 i me vaig quedar en el silenci de la nit mirant al cel, tant de mal pot fer una simple cançó?, tants records te pot portar al cap?...En aquests pensaments me vaig alsar del terra i encara amb les llàgrimes a les galtes menvaig anar al llit. Marcant una nit més en l'any, que notava encara eixa xicoteta espina.