Bueeeno, els dies van passan, les setmanes també, tot passa ben ràpid, arriba i sen va sense més, mentres que Ell o siga qui siga, va a pasets de tortuga, i jo mentres escoltant i morinme de envidia pura de totes les persones que tenen algú i lis va de maravella. I a mi¿?, a mi quan m'arribarà? Sempre m'ha agradat pensar que si tarde tant es perque mereix la pena, però eixa escusa ja poc a poc va perdent el seu consol, i apenes ja me servix per a molt. El vuit cada dia es va fent més gran i se m'acaben els recursos per a fer-me la indiferent. Perque per a algunes persones serà una cosa insignificant, aunque jo sé que es fan les valentes, perque.. a tots ens agradaria tindre algú al nostre costat, algú que ens faiga sentir bé, algú que ens faiga somriure quan ens cau una llàgrima, algú que tan sols mirar-mos ja sap que passe, algú que et faiga sentir entre mil flors suaus que t'acaricien el cos i mentres te fiquen els pels de punta, eixe "cosquilleo" com l'anyoro...Eixe algú que aquet vuit que tenim i, que jo ara tinc dins el plene amb el seu amor que tots mereixem, amb l'història de pel·licula que ens agradaria tindre a tots, incluida a mi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario